A finals dels anys setanta, la Teresa i jo decidírem iniciar un projecte de vida junts en el qual la fotografia estaria al centre, sempre i quan ens complagués plenament. Vam tenir la llibertat de prendre decisions i de fixar-nos objectius. Les nostres capacitats es complementaven a la perfecció tot duplicant la seva efectivitat i això ens ha portat a assolir objectius impensables en el moment que començàrem a recórrer aquest camí. L’experiència va ensenyar-nos que en aquest món de la moda i la publicitat, cruel i despietat com pocs, cal saber quan has que desaparèixer i així ho vam fer. Ni un segon abans ni un segon després: on time.
Una bona part de la nostra vida vam viure-la al centre, però hi ha moments en els quals vam fluctuar cap els extrems tot recorrent aquest espectre de matisos i colors ben diferenciats en funció de l’estat d’ànim, de l’edat i les circumstàncies. Aprenguérem moltíssimes coses tot allunyant-nos del camí principal i endinsant-nos al bosc, ja que la curiositat, amb freqüència, condueix a territoris inexplorats i aquests desenvolupen un paper ampli en la construcció de la nostra història, tal i com ho faria l’inconscient.
És ben cert que amb la moda i la publicitat m’he guanyat la vida i fer-ho ha estat un immens plaer. Després, existeix el plaer més profund de fer el meus projectes personals. Com també és ben cert que res hauria estat possible sense la Teresa.
Resum del text de presentació “JOSEP BOU. Moda i publicitat 1980-2005” de Josep Bou, editat el 2026.